ÉS HORA DE CENTRALITZAR LES NOSTRES LLUITES

• En castellano

Els salaris reals continuen descendint any rere any, en els anys de ‘bonança' econòmica i ara també. Els beneficis recollits pel gran capital han sigut exorbitants. Més de milió i mig de llars estan en l'atur. Entre l'atur registrat i el que afecta els milers de treballadors ‘informals', al voltant de quatre milions d'obreres i obrers estan en l'atur. Els patrons continuen amenaçant de tancar més empreses. La petita burgesia, això que anomenen classes mitjanes, s'adona ara que el capitalisme és una gran estafa. La joventut treballadora veu cada vegada més lluny la possibilitat de construir la seua pròpia vida. La reacció clerical amenaça de pujar l'infern a la terra si la persona humana adquireix el dret democràtic radical sobre la seua pròpia persona, sobre els seus propis afectes. La sanitat pública és esmicolada i lliurada a l'empresa privada. La gran multinacional de l'educació, l'Església Catòlica, amenaça de fer cremar pels quatre costats tot llibre que il·lumine la raó del ser humà, encara que si l'estat li paga més tindrà un poc de paciència. La patronal exigeix l'acomiadament lliure sense indemnització. La banca exigeix ser rescabalada de tots els milions que està deixant de robar.

Enmig de la més profunda crisi econòmica i social que ha viscut el proletariat espanyol des de fa molts anys, les treballadores i els treballadors pugnen per resistir l'ofensiva dels patrons que exigeixen continuar rebent beneficis exorbitants. Per tot arreu es produeixen manifestacions i vagues. Totes aquestes mobilitzacions han de ser generalitzades i centralitzades en una única acció de la nostra classe. És l'única forma de guanyar. La classe obrera té instruments per a centralitzar la seua resistència i passar a l'ofensiva: les seues assemblees de fàbrica o centre de treball, els seus sindicats.

El govern basat en la majoria del PSOE que la joventut, les treballadores i els treballadors van imposar en les últimes eleccions retrocedeix cada dia més davant les exigències de la patronal, de la gran banca, del gran capital. Els milions dels superàvit de l'estat, gràcies a les cotitzacions del nostre salari diferit, de la Seguretat Social, els vessa el govern Zapatero amb prodigalitat sobre la taula del gran capital financer i de la construcció. A canvi, algun ministre alça la veu per a acontentar-nos dient que no admetran cap reforma laboral. Però en els fets la crisi va fent mossa en la correlació de forces entre el treballador i el patró i va imposant una vertadera reforma laboral a favor de la patronal. És hora de centralitzar els nostres esforços per a contrarestar l'ofensiva de la burgesia! És hora de passar a l'ofensiva! Som la majoria, som els qui creem la riquesa! Només nosaltres, les treballadores i els treballadors, podrem alliberar la societat de la catàstrofe a què la porta l'actitud del govern! L'única forma d'aturar la ‘dreta' és amb la nostra força, la burgesia i els seus criats no coneixen un altre llenguatge.

Treball per a totes i tots: escala mòbil d'hores de treball sense minva de salari

Recuperació del salari real: escala mòbil de salaris

Pla d'obres públiques destinades a satisfer les necessitats de les més àmplies capes de la població i no les del gran capital

Sanitat pública i de qualitat

Educació pública, laica, gratuïta de qualitat

Benestar Social a càrrec de l'estat i no dels salaris diferits (defensa de la caixa de la Seguretat Social)

Expropiació del gran capital bancari, agrari, industrial, de la construcció i comercial

Dret a la vivenda

Crèdits barats per a la classe obrera i la petita burgesia

Recuperació per l'afiliació del control de les organitzacions sindicals de classe; independència de l'estat i de la patronal

Control obrer per a totes les expropiacions; control obrer efectiu en totes les branques de la producció i de la distribució

Govern obrer

Cap intervenció imperialista en l'estranger, retirada de totes les nostres tropes ocupant països en l'estranger, cap diplomàcia secreta

Enfront de la crisi causada per l'anarquia i el fòrceps de les fronteres imperialistes: Estats Units Socialistes d'Europa